David Lynch (USA, 1946) conegut sobretot per la sèrie Twin Peaks i el seu penúltim llargmetratge Mulholland Drive, estrenava l’any passat la película Inland Empire.
Amb aquesta nova entrega de quasibé 3 hores de durada, Lynch fa una demostració magistral de cinema. La filmació duta a terme de forma íntegra amb càmara digital. Un procès molt personal de filmació on s’inclou el treball previ d’improvisació amb la protagonista i l’absencia d’un guió predefinit. Lynch desgrana una història amb forma elíptica que recorda a Molloy de S. Beckett.
Després de molt de temps d’espera per poder gaudir d’aquesta pel·lícula, puc afirmar que entra de ple en el meu top ten. Lynch ensenya com traspassar les fronteres marcades pel mateix cinema. La construcció – deconstrucció de la trama. El procès de caracterització i escenificació de cada personatge. El tractament de l’escena, l’espai. Un cop més la maravellosa banda sonora composada per Angelo Badalamenti són les peces d’una película que a primer cop d’ull pot semblar criptica i sense sentit. Però que es desvela a si mateixa com un pur exercici de com he dit, com traspassar les fronteres del cinema.
Si l’heu vist i necessiteu un cop de mà o bé us fa mandra estar 3h davant la pantalla, aquí en teniu un resum
aboi 
Moltes felicitats per ser tiet. A tu i a la teva família. Apa a celebrar-ho.
Ho tindré en compte… tot i que per veure una peli d’en Lynch ho has de fer ben conscienciat.
I felicitats (x la part que et toca i veient el comentari d’en Miquel).
L’Imma i jo la vam anar a veure adelerats. No va ser fàcil, i sincerament hi ha coses que no les vam lligar. Aprofitar curts i integrar-los en una peli, de vegades dóna sensació de deslligams. De tota manera és una excel·lent pelii per veure, reveure, comentar, descobrir coses…