al·lèrgies alimentàries (vol.1)

Que la vida ens canviaria completament al tenir fills ho assumiem amb il·lusió i amb l’atreviment de l’ignorància que mou els fils de la vida tan sovint. Al cap de tres anys ho puc constatar per partida doble. Més feliç que mai i amb una son terrible!

Però no podia imaginar però que avui tornaria de l’Hospital de Sant Joan de Déu aprenent més i més coses sobre les al·lèrgies alimentàries. Avui hem afegit a més a més de l’ou i els fruits secs el rap a la nostra llista.

Així doncs amb tres anys he après:
– Que l’ou no només està present a molts aliments sinó també en productes de farmàcia i parafarmàcia, material escolar…
– Que quan combines ou i fruits secs (amb les seves traces) l’espectre de galetes i coses dolces que pots consumir és força reduit.
– He après a desxifrar les etiquetes dels aliments, parant-me pacientment com si tingués alguna extranya fixació en la lletra petita dels envasos…
– Conceptes que ni tan sols entenia com TRACES, CONTAMINACIÓ CREUADA, SENSIBLITZACIÓ, PROVOCACIÓ…

Amb aquestes i si m’ho permeteu aniré explicant-vos casos curiosos que es donen al conviure amb les al·lèrgies alimentàries en propers escrits (ja tinc una llista de casos còmics, sarcàstics i algun sainet).

Però de moment vull que aquest escrit serveixi per concienciar a la gent del meu entorn amb aquesta problemàtica.

Gràcies a tothom i per començar, gràcies a Immunitas Vera!

Gralla i poesia

A priori la gralla, la poesia i l’erotisme són tres coses que rarament poden ser barrejades. Però la imaginació no té límits i menys de la mà de l’Heura Gaya, una grallera que s’acaba de llicenciar a l’ESMUC amb aquest magnífic treball.

Per a mi com a modest graller, em va emocionar perquè penso que és de les poques vegades que he vist que alguna cosa nova està passant, que hi ha gent que realment investiga amb els límits creatius de la gralla d’una manera original… bé que les imatges i el só parlin per si mateixos.