atrapa el pez dorado

Títol: Atrapa el pez dorado | Autor: David Lynch |   Editorial: MondadoriCol·lecció: Literatura Mondadori  | |Preu: 17  € | Págines: 192 | Format: 177 x 177 mm. | Gènere: Assaig | Data de publicació: 3 d’Octubre 2008

David Lynch ens descobreix el seu món interior en aquest interessantíssim llibre. El procès creatiu. La meditació. El futur del cinema i les arts visuals. El pensament contemporani. Sens dubte un llibre interessant no només pels curiosos de la seva obra, sinó al públic cinèfil en general.

El llibre es desenvolupa a mode d’aforismes desenvolupats. Idees concretes i pensaments.

“A veces la gente se queja de que les cuesta entender una película, pero yo creo que entienden mucho más de lo que creen. Porque todos hemos sido bendecidos con la intucición: todos tenemos el don de intuir cosas.

Habrá quien diga que no entiende la música; pero la mayoría de las personas experimenta la música de manera emocional y estarían de acuerdo en que la música es una abstracción. No necesitas expresar la música en palabras: la escuchas.”

cinema després del cinema

David Lynch (USA, 1946) conegut sobretot per la sèrie Twin Peaks i el seu penúltim llargmetratge Mulholland Drive, estrenava l’any passat la película Inland Empire.

Amb aquesta nova entrega de quasibé 3 hores de durada, Lynch fa una demostració magistral de cinema. La filmació duta a terme de forma íntegra amb càmara digital. Un procès molt personal de filmació on s’inclou el treball previ d’improvisació amb la protagonista i l’absencia d’un guió predefinit. Lynch desgrana una història amb forma elíptica que recorda a Molloy de S. Beckett.

Després de molt de temps d’espera per poder gaudir d’aquesta pel·lícula, puc afirmar que entra de ple en el meu top ten. Lynch ensenya com traspassar les fronteres marcades pel mateix cinema. La construcció – deconstrucció de la trama. El procès de caracterització i escenificació de cada personatge. El tractament de l’escena, l’espai. Un cop més la maravellosa banda sonora composada per Angelo Badalamenti són les peces d’una película que a primer cop d’ull pot semblar criptica i sense sentit. Però que es desvela a si mateixa com un pur exercici de com he dit, com traspassar les fronteres del cinema.

Si l’heu vist i necessiteu un cop de mà o bé us fa mandra estar 3h davant la pantalla, aquí en teniu un resum