La Festa Major (2)

De totes les tradicions on intervé allò que hem anomenat Cultura Popular  la Festa Major ha esdevingut sobretot a les terres del Penedès la més paradigmàtica. S’uneixen en la celebració de la Festa Major la culminació d’allò que hom podria anomenar esperit col•lectiu i identitari d’un poble. La Festa Major és un esdeveniment únic i inimitable pels membres d’aquest col•lectiu, els identifica com a comunitat i alhora els fa diferents a la resta de poblacions i comunitats veïnes. Les tradicions transformen les pautes de comportament i capgiren la realitat de la comunitat, tant d’aquells que participen activament de les manifestacions de cultura popular com d’aquells qui en són espectadors actius.

La tradició dins la Festa Major ve donada per unes activitats que es perpetuen en el temps i que sovint queden de forma anacrònica en l’imaginari i el patrimoni cultural d’un poble. Així doncs quan pensem en tradicions pensem en costums que ens caracteritzen. La Festa Major al llarg del temps però, ha anat evolucionant. Tal i com les coneixem avui en dia són el fruit d’una evolució i una barreja entre les antigues costums que es remunten a la prehistòria i el fruit del pas de diferents cultures pels nostres territoris, incloent-hi la cristianització. Així doncs trobem en el culte religiós i l’adopció de la figura totèmica d’un sant com a eix vertebrador de les celebracions. És palès doncs que al Vendrell la Festa Major transcorre durant la celebració de Santa Anna tal i com passa a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix o Sant Julià a L’Arboç.
Durant la Festa Major però hi ha espais no només per les manifestacions de cultura popular, la Festa Major ha anat evolucionant al llarg del temps i les tradicions i costums també. Amb el pas del temps aquesta convivència entre allò anacrònic i  les costums i realitats de la gent del moment han fet que actes com per exemple concerts a l’aire lliure formin part del corpus de la nostra Festa Major.