El grup Ço del Botafoc estrena una nadala molt especial en el seu concert de Nadal

De resultes de l’enderrocament de la casa coneguda com Ca l’Arbocet del carrer Santa Anna del Vendrell va aparèixer un petit manuscrit amb notacions musicals. Aquestes notacions amb un aspecte força malmès, encara conservaven però l’encapçalament “NADALA”. Després de fer un exhaustiu estudi musical i grafològic, el grup Ço de Botafoc ha pogut transcriure la Nadala de 32 compassos de duració i en ritme ternari.
Després d’una recerca històrica, podem afirmar que l’autor d’aquesta melodia podria haver estat Innocenci Sans, músic i professor de música que va viure a finals del segle XVIII en aquesta casa enderrocada fa pocs dies.
Així doncs, cal dir que el Ço del Botafoc, afegeix al seu repertori aquesta nadala que de ben segur contribuirà a engrandir el patrimoni musical i cultural vendrellenc.
Publicat al Baix Penedès del Vendrell, 25 de Desembre de 2008.

Bestiari Festiu Europeu (1870-1970)

L’exposició Bestiari Festiu d’Europa (1870-1970) presenta un conjunt de 102 fotografies en blanc i negre pacientment recopil·lades pel fotògraf vilanoví Ramon Saumell al llarg dels darrers anys.

L’exposició es presenta com un meravellós viatge per les festes populars de diverses ciutats europees i ens permet descobrir dracs, cucaferes, àligues i cavallets així com també altres carcasses zoomòrfiques, com camells, cérvols o óssos. Les fotografies, moltes d’elles inèdites a casa nostra, ofereixen una visió panoràmica de la fauna fantàstica i de les bèsties totèmiques del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Occitània, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Alemanya i Anglaterra, entre d’altres.

aliga-ath-belgica-1923

L’exposició ha estat inaugurada en el marc de les Festes de Santa Tecla de Tarragona el dia 14 de setembre de 2008 a la Casa de la Festa (Via Augusta 4) i és previst que durant l’any 2008-2009 sigui itinerant per diferents pobles i ciutats.

La podeu veure tota on-line a:

http://www.festes.org/bestiarieuropeu/index.html

Una millor Festa Major és feina de tots

De la Festa Major del Vendrell, dedicada a Santa Anna, ja se’n tenen notícies el 1778. Però de molts balls populars i entremesos la tradició i l’origen es remunten ben enrere en el temps. Així doncs estem parlant d’un ritual d’allò més ancestral que un cop més aquest any ha omplert els carrers i places de la vila en les dates senyalades.

La cercavila d’enguany, amb 12 grups de cultura popular i amb la inclusió dels Portants d’Honor, ens apropa a tornar a ser un dels eixos vertebradors i senyal d’identitat de la nostra festa. Els que activament hi participem així ens ho sembla, i amb dedicació i orgull de formar part del folklore de la nostra vila, hem fruit de la Festa Major 2008.

Caldrà però que durant els propers anys tot allò que fa relació a la Festa Major es remarqui la importància d’aquest col·lectiu de persones que s’esmeren en mantenir vives les tradicions de la nostra vila. Els mitjans de comunicació, com són ara les pàgines d’aquest Diari haurien de reflectir encara més aquesta riquesa cultural. Un patrimoni que és de tots els vendrellencs. No podem quedar-nos en ser la portada i unes poques pàgines centrals on es reprodueixen comunicats i actes de les diferents comissions organitzadores. I encara menys podem estar conformes amb una sola pàgina amb fotografies dels balls populars sense comentaris ni cròniques del que se succeí al carrer durant la Festa Major.

Al Vendrell ens mereixem creure’ns partícips de la Festa Major de la capital de comarca. Enguany hem vist més gent al carrer, més col·laboració, més participació… i de ben segur que anirà creixent si treballem amb convicció i comptem amb el suport de tots. Visca Santa Anna! Visca la Festa Major!

Adrià Grandia i Xavier Sanjuan

Publicat al Diari del Baix Penedès, 8/8/2008

La Festa Major (9) la paraula, explicar i escoltar

La Festa Major va desgranant les seves hores, els actes es van succeint. Una part més folkloritzada de la cultura popular és la intersecció entre les representacions dels balls i la part parateatral dels mateixos. Aquestes representacions que es remunten al s. XVIII han anat sofrint canvis durant el s.XIX convertint-se en la iniciació de moltes altres representacions teatrals. Tal com ens diu Francesc de Paula Bové per exemple en el Ball de les Gitanes de Vilafranca l’any 1926 ” Els parlaments que acostumen a fer-hi en aquesta dansa, són completament variats en cada encontrada, tenint generalment tos ells un sentit satíric al·lusiu a fets i persones de cada poble els quals, essent apresos per transmissió oral fa que tots ells resultin en el dia d’avui completament adulterats i tergiversats”. Els versos tal i com coneixem a l’acte sacramental dels diables eren de transmissió oral. Actualment la expectació que aixequen els comentaris burlescs i al·lusius del Ball de Diables fa que moltes altres d’aquestes representacions derivin cap a aquest gènere. Així doncs podem per sort transpuar les representacions dels rols i personatges de cada ball. Diablons, Diables, 4 de març, Pastorets, Gitanes i demà Malcasats són un bon moment per sentir la veu del poble. Que parli doncs!

La Festa Major (8) la culminació, prendre el carrer

Ja tenim la Festa Major aquí. Hem passat un any més i tenim la sort de poder tornar a gaudir-ne. Des d’avui fins dilluns, dia del gos, moments intensos, moments de retrobament, d’eufòria, d’emoció, moments d’enyorança… La Festa Major no es pot resumir d’una altra manera que no sigui amb les sensacions que cadascú hi viu, hi posa i en rep. Són dies per sortir al carrer i veure la cara de la gent. Per tenir el cor obert, les orelles atentes, els ulls atrafegats, els sentiments a flor de pell. Baixar les escales amb els picarols, sentir les campanes, el redoblar dels timbals, els cops del ball de bastons, els crits dels castellers… Tot això en menys de 48 hores. Moments on la paraula també té el seu protagonisme en els balls parlats, els colors, l’escalfor de la gent, la resplandor del castell de focs d’artifici.

Baixeu el carrer, preneu el carrer, compartiu-lo, viviu la festa major un cop més!

Festa Major (7) la música de la festa

A part dels entremesos també hem de contar amb l’acompanyament musical dels mateixos. La música és una part indivisible i fonamental de les celebracions de cultura popular.

La gralla és l’instrument per excel·lència a la Festa Major del Vendrell. La llarga tradició que ens lliga amb aquest instrument, la quantitat i la qualitat dels seus sonadors al llarg de la història han fet que la relació de la població amb aquest instrument el converteixin en un sinònim de festa al Vendrell. La gralla i el timbal, companys inseparables acompanyaran la majoria de ballets.

L’altra tipus de formació musical existent a la Festa Major del Vendrell serien les “cobles”. Aquesta paraula que significa unió o colla. Actualment trobem les mal anomenades Cobla de Tres Quartans i la Mitja Cobla formades pel Sac de Gemecs, el Flabiol i el Tamborí i la Tarota o Xirimia. Aquests instruments antiquissim anteriors a les gralles són presents anacrònicament a les nostres contrades durant molts anys. Els veureu acompanyar els balls de pastorets i de panderos.

Altres instruments i músiques de la Festa Major del Vendrell son les campanes presents durant els moments més importants. Segons ens explica el campanòleg Daniel Vilarrubas les campanes horàries són les dues úniques peces de bronze que resten del campanar original i que es salvaren de la destrucció del 1936. La petita és fosa per Barnola. La campana mitjana, Ana, de Manclús de València, any 1941. La campana major, Salvadora, del mateix fonedor i any. Un sol3 d´uns 600 kg. La campana de les hores, en el templet superior. Del segle XVIII (1747).

Les castanyoles, coets, petards, carretilles, bastons acabaran de confegir tot l’espectre sonor de la Festa Major. Tingueu les orelles ben despertes i aneu descobrint les sonoritats de la Festa Major 2008.

Festa Major (6) les besties festives

Ahir dissabte 19 a la tarda començava un dels actes que ja comencen a ser tradició al que en diem pre-Festa Major. La mostra de grups de foc de la vila. Una iniciativa fantàstica perquè tothom pugui veure de prop i amb calma les besties de foc, diables i diablons. Amb la “domesticació” de les càmeres digitals, és un bon moment per fer arxiu d’imatges d’aquests elements festius, és un moment perquè els nens i nenes s’hi puguin acostar sense por. I quan el sol es va ponent, fer una encesa de lluiment amb calma. La proliferació de grups de “batucades” amb ritmes brasilers i africans són cada dia més presents, tot i així cal dir que l’ordre musical va reeixint.  Després a la nit concert i bon moment perquè els més animats comencem a engegar motors de cara a la festa major i anar creant els vincles que el fet de compartir local, estar en el món de la cultura popular o simplement ser convilatans fa que uns amb altres fem germanor.

Ara, si hem de fer palanca, que per això també serveixen els blogs i la opinió, vaig trobar a faltar un element festiu vendrellenc. Ja en fa molts que no surt, perquè deu estar en un garatge sentint de lluny el tro de les carretilles i tapat amb una manta que no deu deixar passar l’embriagadora olor de polvora. Aquest element és el Drac del Vendrell recuperat l’any 1980 i actualment inactiu.

La imatgeria festiva, en la cultura popular serveixen com a unió i referència per al col·lectiu. Els casos més clars podrien ser els de La Patum, el Drac de Vilafranca, l’Àliga de Tarragona, per dir-ne uns quants. L’esperit i l’identitat del poble, vila o ciutat troba el seu referent i la imatge en aquestes besties. El Vendrell podria tenir a més de les nombroses i ben aconseguides besties de foc, bestiari festiu per les seves cercaviles on poder trobar referent i identitat. Des d’aquí la súplica perquè el Drac torni al carrer.

La Festa Major (5) els portants d’honor

La comissió de cercavila creada enguany per tots i cada un dels grups que participen de les cercaviles del vendrell ha volgut crear la figura dels Portants d’Honor de Sta. Anna. Aquests portants se’ls ret un sincer “homenatge” per la seva feina i dedicació en pro de la cultura popular.

Aquesta figura i el seu protagonisme com s’explica a l’article del diari Baix Penedès ha de ser un pas endavant per vestir, donar carisma i que tothom i cada vegada més gent senti la Festa Major com allò especial i irrepetible.

La figura del portant i la presencia de la imatge de Santa Anna durant de la festa major evidentment no és una figura nova tal i com ho demostra la foto presa abans de la guerra civil i  extreta de l’Abans.

La Festa Major (4) efemèrides

Si teniu ganes de fer anar la calculadora enguany se celebren aquests aniversaris:

231 anys de la proclamació de santa anna com a copatrona, 227 anys que s’anomena Festa Major, 131 anys de la celebració del centenari de la proclamació de santa anna celebrat amb tretze balls pels carrers, 95 anys de l’estrena d’una nova imatge de santa anna, 82 anys de la fundació dels Nens del Vendrell, 29 anys de la ultima recuperació del ball de diables, 3 any consecutiu del ball de pastorets i del ball de gitanes, 2 any consecutiu del ball de panderos, 78 aniversari dels gegants vells i 5è aniversari dels nous, 38 aniversari dels nans vells, 28 aniversari del drac, 22 aniversari del drac petit, 5è aniversari dels diablons, 8è any consecutiu del ball de malcasats, 24è aniversari del caramot, 275 anys de la primera notícia del ball de bastons del vendrell, 162 anys de la primera notícia del ball de pastorets, 158 anys de la primera notícia del ball de gitanes, 238 anys de la primera referència del ball de valencians del vendrell.

Molts numeros i dates però els millors seran poder celebrar la primera actuació del Ball de la Patatuf, del 4 de març i del re-recuperat Ball de Valencians.

La Festa Major (2)

De totes les tradicions on intervé allò que hem anomenat Cultura Popular  la Festa Major ha esdevingut sobretot a les terres del Penedès la més paradigmàtica. S’uneixen en la celebració de la Festa Major la culminació d’allò que hom podria anomenar esperit col•lectiu i identitari d’un poble. La Festa Major és un esdeveniment únic i inimitable pels membres d’aquest col•lectiu, els identifica com a comunitat i alhora els fa diferents a la resta de poblacions i comunitats veïnes. Les tradicions transformen les pautes de comportament i capgiren la realitat de la comunitat, tant d’aquells que participen activament de les manifestacions de cultura popular com d’aquells qui en són espectadors actius.


La tradició dins la Festa Major ve donada per unes activitats que es perpetuen en el temps i que sovint queden de forma anacrònica en l’imaginari i el patrimoni cultural d’un poble. Així doncs quan pensem en tradicions pensem en costums que ens caracteritzen. La Festa Major al llarg del temps però, ha anat evolucionant. Tal i com les coneixem avui en dia són el fruit d’una evolució i una barreja entre les antigues costums que es remunten a la prehistòria i el fruit del pas de diferents cultures pels nostres territoris, incloent-hi la cristianització. Així doncs trobem en el culte religiós i l’adopció de la figura totèmica d’un sant com a eix vertebrador de les celebracions. És palès doncs que al Vendrell la Festa Major transcorre durant la celebració de Santa Anna tal i com passa a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix o Sant Julià a L’Arboç.
Durant la Festa Major però hi ha espais no només per les manifestacions de cultura popular, la Festa Major ha anat evolucionant al llarg del temps i les tradicions i costums també. Amb el pas del temps aquesta convivència entre allò anacrònic i  les costums i realitats de la gent del moment han fet que actes com per exemple concerts a l’aire lliure formin part del corpus de la nostra Festa Major.