El pi de maig

El passat 31 de maig al vespre al Pla de Manlleu es va celebrar la festa del pi de maig.

Aquesta festa, recollida i destacada a la web de FESTES.ORG, és una tradició arrelada al poble i que generació rere generació han seguit fent els joves del poble.

Després de la notable pujada amb cotxe que cal fer des del Vendrell fins al Pla de Manlleu, on vam trobar pluja, boira, porcs senglars i una guineu, vam arribar al cafè del poble. El cafè és d’aquells llocs emblemàtics que trobem a molts poblets. És el teatre, el cafè per jugar  a la botifarra, el lloc on es feien les obres de teatre de l’escola i que per l’ocasió va servir de local per a fer el sopar de pa amb tomàquet i embotits, “regats” amb el vi del Pla +500.

p1020371

Seguidament i un cop s’ha fet el cafè, els diables que són els encarregats de l’organització de l’acte animen a qui hi vulgui participar a sortir a buscar el pi. Uns quants amb el cotxe, altres a peu i molts que tornen ja cap a casa, desfilen pels carrers fins a sortir del poble. Els pins ja estan mirats i ara cal triar-ne un.

p1020386

Els encarregats de fer la feina, amb el mono de treball i la motoserra amb un tres i no res el fan caure i ajudats amb bagues i la politja accionada pel motor d’un land rover el treuen del bosc (a prop del cementiri) i l’arrosseguen fins al camp triat per a ser plantat el pi.

p1020423

En un lateral de la carretera que dona entrada al poble una màquina, “la pitufa”, ja hi ha preparat un bon sot, i al costat quatre pedres de grans dimensions esperen per ser la falca que aguantarà el pi. Primer però, cal pelar-lo tot amb ajuda de destrals, aixes i destralons. Sembla impossible però amb poca estona està fet. Enguany, és un moment impressionant, on una insistent pluja de mitja hora hi afegeix heroicitat. Em sembla que estic en un documental!

p1020438

Quan ja està pelat i ple de resina, al capdemunt s’hi ha deixat encara les branques que fan la copa. Entrelligades amb les ultimes branques s’hi lliga una senyera i enguany també una bandera blaugrana.

Ara cal lligar-lo i aixecar-lo perquè durant un bon temps ens recordi el pas del temps, la vinguda del bon temps i la identitat del poble.

p1020478

Amb l’ajuda de les bagues, les cordes i la força de moltes mans i braços el pi ja està encalçat. Només caldrà falcar-lo i enterrar-li sorra al costat perquè s’aguanti sol. Han passat un parell d’hores i aquest pi d’una vintena de metres ja governa l’entrada del poble. Les cordes que queden lligades al pi, i les branques de la copa superior, em recorden moltíssim al nostre ball de les gitanes. Més d’un antropòleg i entès ha apuntat aquest com l’orígen de l’entremés que ens arriba avui en dia, quan hi sóc davant ho podria ben afirmar. Només caldria ara una bona música de sac de gemecs, violí, un flabiol o alguna gralla improvisada que ens fes ballar al voltat del pi.

p1020487