maig del 68 i el cinema

Enguany es celebren 40 anys del maig francès. Pels qui per edat no el vam viure com jo ens ha quedat el testimoni gràfic. Els cartells interessantissims pel seu alt contingut i el poder del seu missatge amb un estalvi i economia de mitjans admirables. També impressionants les fotografies, algunes més descriptives, altres més poètiques. I ultimament ens han arribat referents cinematogràfics molt interessants. Jo destacaria “Soñadores” de Bertolucci i la posterior “Les amants reguliers” de P. Garrel. El director francès va demanar a Bertolucci poder aprofitar infraestructures i elements de la seva peli.

Aprofundint més amb la relació entre el maig francès i el cinema la revista Cahiers du Cinema en el nº 11 de la seva edició espanyola publicava una entrevista al director Claude Chabrol. El ja mític director explica que arran dels afers produits es va lluitar per la gratuitat del cinema a canvi d’una contribució anual com trobem ja a França amb l’impost domèstic per la TV. Van arribar a proposar fins i tot que es suprimissin els titols de les pel·licules a les cartelleres dels cinemes: que s’entrés al cinema, es veia la pel·lícula, si t’agradava et quedaves i si no sorties.Chabrol creu que la idea encara és viable.

Podriem lligar aquesta idea amb la pirateria i la descàrrega de cinema a través de la xarxa, però serien figues d’un altre paner?