robert bresson

Robert Bresson (França, 25/09/1901- 18/12/1999) ha estat una de les “patums” del cinema europeu del segle XX. Tan admirat com desconegut, la seva obra, la major part filmada en blanc i negre, ha esdevingut una obra de culte i font d’inspiració.

Amb molt un total de 14 pel·lícules filmades entre 1943 i 1983 Robert Bresson va saber crear un llenguatge i una qualitat estètica única i incomparable.

Les seves obres toquen de prop els temes socials treballant molt a fons les qualitats piscològiques dels mateixos personatges. La seva manera de filmar amb uns plans que busquen la gestualitat, la simbologia d’una part per sobre d’un conjunt són els referents i leitmotiv.

Actualment gran part de la seva obra es pot adquirir en DVD als grans establiments i fins i tot una gran botiga de la Plaça de Catalunya a Barcelona les ha afegit a la seva col·lecció de cinema en DVD. És doncs un bon moment per disfrutar-lo.

Bresson també ens va deixar escrit un llibre d’aforismes extrets dels seus quadrens de filmació. Es titula “notas sobre el cinematógrafo” editat per l’editorial Árdora. Perquè aneu fent boca un parell de sentencies:

“Amagar les idees, però de manera que sigui possible trobar-les. La més important serà la més amagada.”

“El cinema sonor ha inventat el silenci.”

Cinema, televisió i sèries

Actualment els aficionats al cinema trobem en algunes sèries televisives l’extensió i complement del nostre desitg de consum d’imatge. És tanta la repercussió d’aquest fenòmen televisiu que les revistes especialitzades en cinem també en fan ressó. Cal dir que actualment ens és molt més fàcil consumir aquestes històries fragmentades gràcies al format DVD i les xarxes d’intercanvi P2P. Un bon exemple de com posar-se al dia.

De sèries televisives però n’hi ha força de mítiques. Tothom té la seva en el seu sarró particular. Actualment i gràcies a un gran regal nadalenc he descobert una sèrie que ha deixat petja. Berlin Alexanderplatz del gran mestre Rainer Werner Fassbinder ( Bad Wörishofen 1945 – Munich 1982). Aquest director conegut per pel·lícules com Querelle, Lola, Un any amb tretze llunes; va realitzar el 1980 aquesta sèrie televisiva coproduida per la televisió alemanya i la RAI italiana.

La sèrie té una durada de 910minuts que es divideixen en 13 capítols de 55 minuts aproximadament i un epíleg. Està basada en la novela homònima d’Alfred Döblin i ens descriu el Berlin de l’època d’entreguerres. Una època fosca on la picaresca i els buscavides estan a l’ordre del dia.

La copia restaurada i digitalitzada comercialitzada al país per l’editorial Cameo, és una joia i una obra de referència. La repetició de planos, els leitmotiv, l’utilització de les il·luminacions interiors, els miralls, els plans seqüència i l’ambientació històrica i musical fan d’aquesta sèrie una de les meves series preferides. I amb aquesta sèrie no podem fer més que constatar la genialitat del gran mestre Bavarès.

Publicat a GeneralEtiquetat

Cinema: art, pensament, oci

Una gran afició meva és el cinema. El cinema d’autor, el cinema que vol anar més enllà del taquillatge, de l’entreteniment, de la moda del moment. Per desgràcia a “comarques” és un cinema de difícil accès. En aquests moments, les xarxes d’intercanvi P2P hi ténen un gran paper… això però és un altre tema a tractar.

Per iniciar les converses de cinema, què millor que llegir el què el mestre Andrei Tarkovski diu sobre l’art del cinema:

“Un arte que exprese las necesidades espirituales y las esperanzas de la humanidad juega un importantísimo papel para la educación moral. O al menos está llamado a hacerlo. Y si no se consigue es porque hay algo en la sociedad que está desordenado. Nunca se deben plantear al arte tareas meramente utilitaristas y pragmáticas. Si en una película se hace patente una intención de este tipo, entonces se está destruyendo su unidad artística. Pues el efecto del cine, como cualquier arte, es mucho más complejo y profundo. Tiene una influencia positiva sobre los hombres por el mero hecho de su existencia, estableciendo aquellos vínculos espirituales que hacen que la humanidad sea realmente una comunidad. Y también conforma aquel ambiente moral en que el propio arte se renueva y perfecciona continuamente, como en un humus. Y si esto no es así, se va estropeando como las manzanas de un huerto abandonado, que se ha vuelto a transformar en desordenada jungla. Si el arte no se utilitza según su meta, muere y eso quiere decir que ya nadie lo necesita.”

Andrei Tarkovsky, Esculpir en el tiempo.

Publicat a GeneralEtiquetat

maig del 68 i el cinema

Enguany es celebren 40 anys del maig francès. Pels qui per edat no el vam viure com jo ens ha quedat el testimoni gràfic. Els cartells interessantissims pel seu alt contingut i el poder del seu missatge amb un estalvi i economia de mitjans admirables. També impressionants les fotografies, algunes més descriptives, altres més poètiques. I ultimament ens han arribat referents cinematogràfics molt interessants. Jo destacaria “Soñadores” de Bertolucci i la posterior “Les amants reguliers” de P. Garrel. El director francès va demanar a Bertolucci poder aprofitar infraestructures i elements de la seva peli.

Aprofundint més amb la relació entre el maig francès i el cinema la revista Cahiers du Cinema en el nº 11 de la seva edició espanyola publicava una entrevista al director Claude Chabrol. El ja mític director explica que arran dels afers produits es va lluitar per la gratuitat del cinema a canvi d’una contribució anual com trobem ja a França amb l’impost domèstic per la TV. Van arribar a proposar fins i tot que es suprimissin els titols de les pel·licules a les cartelleres dels cinemes: que s’entrés al cinema, es veia la pel·lícula, si t’agradava et quedaves i si no sorties.Chabrol creu que la idea encara és viable.

Podriem lligar aquesta idea amb la pirateria i la descàrrega de cinema a través de la xarxa, però serien figues d’un altre paner?