Gralla i poesia

A priori la gralla, la poesia i l’erotisme són tres coses que rarament poden ser barrejades. Però la imaginació no té límits i menys de la mà de l’Heura Gaya, una grallera que s’acaba de llicenciar a l’ESMUC amb aquest magnífic treball.

Per a mi com a modest graller, em va emocionar perquè penso que és de les poques vegades que he vist que alguna cosa nova està passant, que hi ha gent que realment investiga amb els límits creatius de la gralla d’una manera original… bé que les imatges i el só parlin per si mateixos.

 

| adrià grandia

| divisa

| taula:

 1. illuntzean 2:51

2. cinemascope 2:46

3. camins 5:21

4. je suis 4:41

5. gotes de mar 4:47

6. baikal 5:44

7. cul-de-sac 5:55

8. el cèrvol 5:00

9. europa endlos 5:33

10. divises 9:49

| tots els temes composats i arranjats per adrià grandia excepte europa endlos composada per kraftwerk (1976).

| qüestions tècniques:

enregistrat a l’estudi d’austrohúngaro entre sant joan i santa anna de 2011per en genís segarra.

el master l’ha fet en Ferran Conangla al seu estudi.

adrià grandia, toca una viola de roda alto feta per Denis Siorat a Chambaron (França) l’estiu de 2010.

tots els sons han sortit de la viola de roda, després han estat processats per diferents maquinetes i artilugis elèctrics.

el disseny del disc ha estat fet per en carlos ballesteros.

| endreça:

a la laura. a la meva familia. ço del botafoc. marc egea. denis siorat. CAT. sedo garcia. raül flores. grallers de la torre. guillermo cides. nan mercader. laia noguera. santi picó. xavier maristany. david puertas. enric caujapé. tazzuff. ramon elias. l’embarcada. xavier mercader. ignacio alfayé. oscar fernandez. sebastien tron. marc anthony. valentin clastrier.

| contacte:

adrià grandia

http://www.adriagrandia.com

adriagrandia@gmail.com

i si…

i si per tancar el curs i abans de llençar-se de cap a l’estiu, traiem el cap de l’aigua per agafar aire?

Us deixo un tema inèdit per viola de roda, veu i sintetitzadors:

i si…

I si us ve de gust, una poesia d’Espriu:

“Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.”
Salvador Espriu.

viola de roda per a estudiants

Fa pocs dies vaig publicar en aquest blog els inicis de l’amic luthier Ramon Elies com a luthier de viola de roda. En Ramon ha començat a desenvolupar una serie de violes de roda per a alumnes. Ara ja n’ha anat fent unes quantes amb molta acceptació. Veiem aquí les característiques d’aquests instruments:
viola-lateral
· viola de roda model estudi.
· 24 tecles.
· afinacio do/sol (cantarelles do/sol bordons DO SOL mosca sol i bordo petit do)la mosca i el bordo petit estan a l’unison amb les cantarelles.
· tangents o llenguetes de les tecles en llauto
· fustes utilitzades sicomoro frisse, cedre bosse, abet, banus i bedoll
· incorpora unes palanques per posar i treure les cordes de la roda
· pes aproximat 1,2 kg
· funda feta artesanalment amb materials reciclat per T-bag crew (numerades)
(les fundes son fetes amb pancartes reciclades i forrades de moqueta per dins amb una peça de fusta que mante l’instrument quiet dins la funda) (i preparat estem disenyant amb l’angel laguna estoigs rigids ultralleugers per a instruments prof.)
viola-frontal1
En Ramon Elies, com sabeu està a Altet (Tàrrega, Lleida) i us atendrà amb molta alegria.
D’aquí poc també podreu trobar en aquest blog extractes sonors d’aquestes noves violes de roda.

sant antoni

Sant Antoni Abat va viure entre els segles III i IV. Fill de bona família, als vint anys va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert. Des del segle XIV és un sant venerat en molts puns de la mediterrània. La celebració de la seva festivitat el 17 de gener s’ha d’entendre com a continuació de les advocacions i celebracions precristianes de fecundació i protecció dels animals que també se celebraven per aquestes dates (les Lupercàlia de l’època romana), en algunes poblacions fins i tot han passat a la festa de Sant Antoni els antics rituals invernals de fertilitat i purificació propis de Carnaval (santantonades), a causa de la prohibició de la celebració d’aquest (com durant el règim del general Franco).
Són, per tant, festes típiques d’una societat agrícola, d’aquí la festa dels Tres Tombs, en què els protagonistes són els animals útils per a les feines del camp, però també se celebren al País Valencià, a l’Alguer, a Itàlia i, especialment, a les Illes Balears, on són les festes principals de moltes poblacions (especialment lesde Sa Pobla i Artà).
El porc és un animal símbol a la societat tradicional, per això és protagonista a la festa de Sant Antoni.

sant-antoni

Des de l’any 2001, al Vendrell hem recuperat la Rifa del Porc que, tradicionalment es feia per Sant Antoni. Evidentment la festa ha canviat i per raons força òbvies no rifarem un porc viu, però si un lot de productes que, majoritàriament, són derivats del porc. Aquest lot és fruit de les donacions voluntàries de les tocineries i xarcuteries de la vila, les qual són obsequiades amb numeros per a la rifa per a regalar als seus clients.

El que no ha canviat és l’acompanyament musical, la cobla  formada per flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota.

Aquest acompanyament des del 2000 el du a terme el Ço de Botafoc.

Enguany la festa se celebrara el divendres 16 de gener a partir de les 19:30h a la Pl. Vella del Vendrell, per acabar a les 20:15h a la plaça del centre, plaça dels tocinos.

Qui era Innocenci Sans?

En l’ultima edició del diari Baix Penedès, el grup Ço del Botafoc feia extensiu als lectors el descobriment d’una peça musical, una nadala. Segons el grup aquesta nadala fou trobada durant l’enderrocament de Ca l’Arbocet, al carrer Santa Anna de la nostra vila. La peça no tan sols duia la inscripció “Nadala” sinó que també anava signada per un tal Innocenci Sans. Qui era Innocenci Sans? Segons el grup, fou un músic i professor de música que va viure en aquesta casa que avui en dia coneixem com a Ca l’Arbocet.  L’Arbocet fou home de lletres, cosa que fa coincidir la versió del Ço del Botafoc. Però si anem més lluny, si rasquem una mica i tal com ens va fer saber un oient del concert on s’estrenà aquesta peça, la minyona de Ca l’Arbocet era minyona també d’Àngel Guimerà. Ja tenim una pista més. La nadala que duia lletra: “El caganer, caga i caga…” podia estar escrita per l’excels autor del Vendrell?
Doncs cal dir que la Nadala de ritme ternari i de 32 compassos que s’interpretà a l’Església de Fàtima el passat dia de Nadal, no és res més que la Santa Innocentada que els components del grup han volgut dedicar als lectors d’aquests diari així com als oients del concert nadalenc. Esperem que el bon humor i la tradició de la diada dels Sants Innocents sigui del vostre agrat. Us convidem a tocar i a cantar la nostra nadala El Caganer, caga i cagaaaaaa!
Bon Any 2009 ple de música i bon humor, cordialment, Ço del Botafoc!

Publicat al Baix Penedès de 2-1-2009