Gralla i poesia

A priori la gralla, la poesia i l’erotisme són tres coses que rarament poden ser barrejades. Però la imaginació no té límits i menys de la mà de l’Heura Gaya, una grallera que s’acaba de llicenciar a l’ESMUC amb aquest magnífic treball.

Per a mi com a modest graller, em va emocionar perquè penso que és de les poques vegades que he vist que alguna cosa nova està passant, que hi ha gent que realment investiga amb els límits creatius de la gralla d’una manera original… bé que les imatges i el só parlin per si mateixos.

Anuncis

 

| adrià grandia

| divisa

| taula:

 1. illuntzean 2:51

2. cinemascope 2:46

3. camins 5:21

4. je suis 4:41

5. gotes de mar 4:47

6. baikal 5:44

7. cul-de-sac 5:55

8. el cèrvol 5:00

9. europa endlos 5:33

10. divises 9:49

| tots els temes composats i arranjats per adrià grandia excepte europa endlos composada per kraftwerk (1976).

| qüestions tècniques:

enregistrat a l’estudi d’austrohúngaro entre sant joan i santa anna de 2011per en genís segarra.

el master l’ha fet en Ferran Conangla al seu estudi.

adrià grandia, toca una viola de roda alto feta per Denis Siorat a Chambaron (França) l’estiu de 2010.

tots els sons han sortit de la viola de roda, després han estat processats per diferents maquinetes i artilugis elèctrics.

el disseny del disc ha estat fet per en carlos ballesteros.

| endreça:

a la laura. a la meva familia. ço del botafoc. marc egea. denis siorat. CAT. sedo garcia. raül flores. grallers de la torre. guillermo cides. nan mercader. laia noguera. santi picó. xavier maristany. david puertas. enric caujapé. tazzuff. ramon elias. l’embarcada. xavier mercader. ignacio alfayé. oscar fernandez. sebastien tron. marc anthony. valentin clastrier.

| contacte:

adrià grandia

http://www.adriagrandia.com

adriagrandia@gmail.com

i si…

i si per tancar el curs i abans de llençar-se de cap a l’estiu, traiem el cap de l’aigua per agafar aire?

Us deixo un tema inèdit per viola de roda, veu i sintetitzadors:

i si…

I si us ve de gust, una poesia d’Espriu:

“Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.”
Salvador Espriu.