XXX BALL DE BASTONS DEL VENDRELL

Les teories que hi ha sobre els orígens dels balls de bastons diuen que, segurament, provenen de ritus agraris de la prehistòria. El que sí es pot confirmar és que el ball de bastons és una de les danses tradicionals més antiga que encara es balla. Les primeres referències escrites daten del  segle XII , concretament l’any 1150, quan durant el banquet de les noces del comte Berenguer IV, es va fer un ball de bastons.
Actualment hi ha més de 90 colles a Catalunya i la majoria d’elles treballen dia rere dia per la continuïtat de la nostra tradició i folklore. Hi ha colles bastoneres per total la península ibèrica, per Europa i segurament arreu del món. Sigui com sigui, de ball de bastons, tal i com l’entenem ara i al nostre país, el del Vendrell és un dels més antics (la primera referència documental és de 1733). Però també hi ha altres colles amb antecedents molt llunyans, com són Tortosa (1557), Tarragona (1633), Cervera (1739), L’Arboç (1770) o Vilafranca del Penedès (1825).

img_4175

La primera referència escrita que es té del Ball de Bastons del Vendrell és de 1733. Concretament, del 24 d’octubre de 1733 en què el “Ball de Bastonets” del Vendrell va anar a Reus per prendre part en les festes en honor de sant Bernat Calbó. Podem conèixer aquesta informació gràcies a un albarà que hi ha a l’Arxiu Històric de Reus, on es poden veure tots els balls que van actuar i què van cobrar per participar-hi.
A més, aquesta actuació també està documentada en una breu ressenya dins l’obra Petita guia de la Festa Major de Reus, de Montserrat Anglès i Salvador Palomar.  Concretament diu: “El 1733, a les festes en honor de sant Bernat Calvó, hi van actuar cinc balls de bastons, procedents d’Ascó, l’Espluga, el Vendrell, Falset i Reus”. A l’actuació assisteixen un total de 19 balls, 13 són forasters i 6 reusencs. El “Ball de Bastonets” del Vendrell va actuar en aquella diada i va ser un dels balls més ben pagats. Van cobrar 2 lliures completes (com també sis balls més) mentre que els altres dotze van rebre 1 lliure i 8 sous.
No trobem cap més dada documental fins al segle XIX . Se sap que, aproximadament, entre els anys 1888-1890, Joan Nin i Trullà (1869-1935), formava part del Ball de Bastons del Vendrell. La seva dona, la Teresa Guasch, conservava una fotografia del seu marit vestit de bastoner. El vestit consistia en una armilla i un faldellí fins als genolls amb un dibuix en ziga-zaga, de veta de tissú. També portaven uns camalls de tela de cotó gruixut folrat de vellut vermell, ribetejat amb veta de cotó groga. Els picarols eren de llautó i en cada camall n’hi anaven 48. Pel que fa a la música, anaven acompanyats per un flabiol.
Durant el segle XIX , el Ball de Bastons del Vendrell és un ball amb una insistent i reiterada aparició en el seguici popular local. Estadísticament és el segon ball que més actuacions ha realitzat durant el període 1845-1900. En concret, hi ha documentades vint-i-tres sortides. Però, el primer ball folklòric en nombre d’actuacions és el Ball de Diables amb vint-i-nou actes.
Pel que fa a les actuacions del Ball de Bastons no només eren en l’àmbit local, sinó que es desplaçaven a fora de la vila. Durant el segle XIX s’han localitzat dues sortides, a Vilanova i Vilafranca. En el segle XX, entre els anys 1901 i 1932, s’han trobat documentades nou actuacions del Ball de Bastons.
Al llarg d’aquests anys el ball de bastons ha rebut diferents denominacions com són: “Palitroques”, “Bastoncillos a Patoleo”, “Paloteado”, “Bastonets” i “Bastons”.

foto

Enguany, el Ball de Bastons del Vendrell celebra el 30è aniversari de la seva recuperació. Ho celebrem i seguiré informant des d’aquí dels actes i sorpreses que ens tenen preparats!

sant antoni

Sant Antoni Abat va viure entre els segles III i IV. Fill de bona família, als vint anys va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert. Des del segle XIV és un sant venerat en molts puns de la mediterrània. La celebració de la seva festivitat el 17 de gener s’ha d’entendre com a continuació de les advocacions i celebracions precristianes de fecundació i protecció dels animals que també se celebraven per aquestes dates (les Lupercàlia de l’època romana), en algunes poblacions fins i tot han passat a la festa de Sant Antoni els antics rituals invernals de fertilitat i purificació propis de Carnaval (santantonades), a causa de la prohibició de la celebració d’aquest (com durant el règim del general Franco).
Són, per tant, festes típiques d’una societat agrícola, d’aquí la festa dels Tres Tombs, en què els protagonistes són els animals útils per a les feines del camp, però també se celebren al País Valencià, a l’Alguer, a Itàlia i, especialment, a les Illes Balears, on són les festes principals de moltes poblacions (especialment lesde Sa Pobla i Artà).
El porc és un animal símbol a la societat tradicional, per això és protagonista a la festa de Sant Antoni.

sant-antoni

Des de l’any 2001, al Vendrell hem recuperat la Rifa del Porc que, tradicionalment es feia per Sant Antoni. Evidentment la festa ha canviat i per raons força òbvies no rifarem un porc viu, però si un lot de productes que, majoritàriament, són derivats del porc. Aquest lot és fruit de les donacions voluntàries de les tocineries i xarcuteries de la vila, les qual són obsequiades amb numeros per a la rifa per a regalar als seus clients.

El que no ha canviat és l’acompanyament musical, la cobla  formada per flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota.

Aquest acompanyament des del 2000 el du a terme el Ço de Botafoc.

Enguany la festa se celebrara el divendres 16 de gener a partir de les 19:30h a la Pl. Vella del Vendrell, per acabar a les 20:15h a la plaça del centre, plaça dels tocinos.

Qui era Innocenci Sans?

En l’ultima edició del diari Baix Penedès, el grup Ço del Botafoc feia extensiu als lectors el descobriment d’una peça musical, una nadala. Segons el grup aquesta nadala fou trobada durant l’enderrocament de Ca l’Arbocet, al carrer Santa Anna de la nostra vila. La peça no tan sols duia la inscripció “Nadala” sinó que també anava signada per un tal Innocenci Sans. Qui era Innocenci Sans? Segons el grup, fou un músic i professor de música que va viure en aquesta casa que avui en dia coneixem com a Ca l’Arbocet.  L’Arbocet fou home de lletres, cosa que fa coincidir la versió del Ço del Botafoc. Però si anem més lluny, si rasquem una mica i tal com ens va fer saber un oient del concert on s’estrenà aquesta peça, la minyona de Ca l’Arbocet era minyona també d’Àngel Guimerà. Ja tenim una pista més. La nadala que duia lletra: “El caganer, caga i caga…” podia estar escrita per l’excels autor del Vendrell?
Doncs cal dir que la Nadala de ritme ternari i de 32 compassos que s’interpretà a l’Església de Fàtima el passat dia de Nadal, no és res més que la Santa Innocentada que els components del grup han volgut dedicar als lectors d’aquests diari així com als oients del concert nadalenc. Esperem que el bon humor i la tradició de la diada dels Sants Innocents sigui del vostre agrat. Us convidem a tocar i a cantar la nostra nadala El Caganer, caga i cagaaaaaa!
Bon Any 2009 ple de música i bon humor, cordialment, Ço del Botafoc!

Publicat al Baix Penedès de 2-1-2009

El grup Ço del Botafoc estrena una nadala molt especial en el seu concert de Nadal

De resultes de l’enderrocament de la casa coneguda com Ca l’Arbocet del carrer Santa Anna del Vendrell va aparèixer un petit manuscrit amb notacions musicals. Aquestes notacions amb un aspecte força malmès, encara conservaven però l’encapçalament “NADALA”. Després de fer un exhaustiu estudi musical i grafològic, el grup Ço de Botafoc ha pogut transcriure la Nadala de 32 compassos de duració i en ritme ternari.
Després d’una recerca històrica, podem afirmar que l’autor d’aquesta melodia podria haver estat Innocenci Sans, músic i professor de música que va viure a finals del segle XVIII en aquesta casa enderrocada fa pocs dies.
Així doncs, cal dir que el Ço del Botafoc, afegeix al seu repertori aquesta nadala que de ben segur contribuirà a engrandir el patrimoni musical i cultural vendrellenc.
Publicat al Baix Penedès del Vendrell, 25 de Desembre de 2008.

La Festa Major de 1877

L’any 1877 El Vendrell celebra el centenari de la proclamació de Sta. Anna com a copatrona de la vila. Segons el llibre de consueta de Mn. Manuel Aumatell de 1789, a partir de 1781 ja es fa servir el mot “Festa Major” per parlar de la diada del 26 de juliol. La festa de ben segur es remunta de ben antic però és per la commemoració celebrada l’any 1877 quan arriba a una efervescència màxima.

L’any 1926, el número 1062 del diari El Baix Penadès editat per la Impremta Ramon del Vendrell, publica el capítol VII de “La Nari” una novela de costums de l’autor N. Bas i Socias. En aquest capítol de la obra, titulat “Post festum, festum” es descriu una Festa Major ambientada uns 50 anys enrere. L’editorial creu interessant doncs, reproduir l’especial programa de festes de 1877.

1877

En aquest interessantissim programa es descriu una magnífica cercavila en amb els entremesos de: Xiquets de Valls, Diablos, Palitrocas, Serrallonga, Cotoninas, Patera, Mogiganga, Rosaura, Gitanas, S. Jaime, Figuetaires, Pastorets, Cercolets, Gigantes y Enanos, incluso el célebre Drach acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles

Aquesta descripició tan acurada obre un gran debat i sobretot ens convida a buscar i saber més de la nostra festa. Hauriem de parlar de diferents hipòtesis, algunes de caire social i altres potser d’etimologia i/o folklore. És clar que sota el nom de Patera només s’ha trobat el designi de la naumàquia documentada el 1676 a Igualada. Dels Xiquets de Valls en podriem deduir el seu orígen, si realment eren de Valls o es refereix al fet d’alçar construccions humanes o fins i tot si diu aquest nom per referir-se a un Ball de Valencians. Palitrocas en referència al Ball de Bastons. Cotoninas per designar un ball de cavallets potser vingut de vilafranca o una altra ciutat veïna, i fins i tot el célebre Drach podria parlar del convit del Drac de Vilafranca del Penedès.

És clar que per una festivitat tan sonada no s’hi va escatimar res. Que alguns d’aquests entremesos no surtin referenciats més endavant en la nostra història local fa pensar que caldria fer una cerca més acurada per saber com es produí l’actuació d’aquest ball, si fou llogat d’una població veïna o bé si es construí de nou en la nostra vila per quedar en l’ostracisme ben aviat.

A partir d’aquí se m’acut que caldria fer un buidatge de diaris antics per saber més de la nostra Festa Major. M’hi poso a treballar doncs!

Ball de Pastorets del Vendrell (3) coreografia i música

La coreografia que actualment es balla és la que s’ha recuperat per part de l’ultima colla i és de moment, l’estendard del ball en totes les colles existents. El ball permet més variacions tot i no ser tant lliure i creatiu com el ball de bastons. Així doncs, la coreografia actual està conformada de 3 parts principals:

1.    La barrejada, els balladors parteixen de quadres de 8, 10 o 12 balladors i al ritme de la música intercalen els cops a terra amb els cops entre companys sempre realitzats “sota cama”. En l’evolució del ball els balladors intercanvien la seva posició correlativament i passen per totes les altres posicions de cada ballador. La barrejada pot ser estàtica o en moviment.
2.    El pont: els balladors disposats en dues fileres encarades, s’intercanvien els bastons, els alcen i passen per sota mentre van avançant.

3.    La bota: el primer pastor (que és qui ocupa la primera posició d’una de les dues rengleres) comença a passar per fora les fileres, aquestes es van desfent fins a crear un cercle i desfer les files. Un cop el cercle està format es comença a formar un entramat de pals on el primer pastor puja i recita un verset a favor de la diada i el ball.

El Ball de Pastorets del Vendrell està incorporant noves coreografies realitzades pels mateixos balladors de l’actualitat. Un exemple seria el recent creat “Molinillo” on els balladors posats en cercle combinen el cop sota cama i els cops per sobre el cap. Dansen en rotllana girant sobre els companys que tenen al davant formant dos cercles concèntrics.

El Ball de Pastorets és un ball amb parlaments. La recuperació del ball ha conservat aquest esperit teatral que es representa el dia de Santa Anneta. Els parlaments són a càrrec del Majoral (cap dels pastors), 6 pastors i el Rabadà (pastor que puja dalt la bota). Els parlaments dels pastors són descriptius de la vida dels pastors i les seves vicissituds, el tracte del ramat, la fam, el fred. Sempre interpel•len al Majoral amb una demanda o una explicació. Conclouen amb l’absolució del Majoral per ser Festa Major i la celebració de la mateixa.

Quant a la partitures de la que se’n pot dir versió del Vendrell, que no és més que una adaptació/variació de les que existeixen al Penedès i al Garraf, consta de tres parts i per tant té tres motius que es van intercalant.

El primer motiu, que generalment anomenem Pastoret, tant per ser el més conegut del ball com per la important intersecció que té amb el ball de bastons anomenat Pastoret, però que de vegades també se li diu Entrada, ja aquesta és una de les seves funcions en el ball. És una melodia fàcilment identificable amb la de les cançons Pastoret d’on véns, El Gegant del Pi o Escarabat Bum-bum.

El segon motiu rep el nom de La Creu, i de fet és gairebé igual que el ball de bastons anomenat La Creu. Al volum VIII de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Massot, 1998, 246), hi ha reproduida una partitura recollida dels Romeas anomenada Ball de bastons de l’Arboç, que de fet és La Creu. En una entrevista mantinguda amb Els Macaris el dia 11 de desembre de 2004, ens van comentar que aquesta peça sempre la tocaven per festes del Vendrell, però que alguna vegada també l’havien tocat a l’Arboç.

El tercer motiu, La Passada, és molt alegre i en altres lloc es toca, de vegades amb algunes variacions, com a ball de bastons.

Actualment el Ball de Pastorets del Vendrell s’acompanya d’una mitja cobla: flabiol i tamborí i el sac de gemecs.

Ball de Pastorets del Vendrell (2)

Per dur a terme el disseny de l’actual vestuari es parteix de les fonts informants de l’ultima recuperació de 1995 i d’altra banda estudiant i adaptant els balls de pastorets coetanis als nostres. Pantalons i camisa blanca són l’eix del vestuari i el nexe comú entre tots els balls. Ara, tota la resta es basarà en una combinació dels colors verd i vermell. Espardenyes una de cada color, camalls verds amb picarols grans, faixa vermella, armilla verda i vermella ribetejada i mocador casteller vermell al cap. Els trets distintius del ball són però una carbasseta natural i un sarronet. El bastó llarg està pintat de color vermell amb serpentina verda.

vestit

Actualment, el Ball de Pastorets del Vendrell vesteix: espardenyes de 9 branques manufacturades a Cal 65 de Solsona, vetades cada peu en un color diferent, roig i verd. Pantalons blancs comprats a Ca l’Altes del Vendrell i ribetejats amb dent de rata vermella i verda. Camalls verds alts amb 16 picarols a cada camall. Els camalls són manufacturats per la Pepita Solé i els picarols són de cal Mariet. Faixa vermella d’un pam i camisa blanca sense colls comprat també a Ca l’Altès. Les armilles rojes i verdes ribetejades són fetes també per la modista Pepita Solé, no vestim flocs de llana. Les decoracions o objectes característics del ball són: la carbasseta, són naturals, comprades a Girona a Maria Culubret (www.carbasses.org); el sarró confeccionat per la modista Pepita Solé (actualment usat per posar el mobil, les claus de casa, el tabac…), un mocador casteller al cap i els bastons.

Sobre els bastons caldria dir que els primers usats van ser pals d’escombra comprats a la ferreteria, evidentment van durar quatre assaig, però encara s’hi va poder alguna “bota”. Seguidament vam comprar uns bastons d’alzina fets pel luthier de timbals Enric Martí de Torrelles de Foix. Aquests pals estaven decorats amb pintura vermella i espirals verds. A mida que es van anar trencant, s’han substituit per pals més dobles de boix fets a Vilanova i la Geltrú, que són els usats l’any 2008.

Així doncs aquesta és la indumentària del Ball de Pastorets del Vendrell actual.

Ball de Pastorets del Vendrell

Com sabeu, formo part del Ball de Pastorets del Vendrell des del 2006. El 2006 va ser la data de la ultima recuperació d’aquest entremès a la vila del Vendrell. La primera notícia que es té del Ball de Pastorets a la nostra vila al 1846 en una crònica del Diario de Barcelona del 30 de juliol. Aquestes cròniques i notícies que daten el Ball de Pastorets del Vendrell van sent constants fins al 1902.

És al 1995-1996 és quan a través d’un iniciativa popular es recupera el Ball de Pastorets del Vendrell per la casa d’andalucia del Vendrell. La recuperació es fa a través dels estudis incansables de S. Arroyo, la iniciativa de J. Trayner i l’assessorament musical de J. Salvadó. El Ball fa les corresponents sortides durant uns quants anys, per acabar ballant-se per una colla cada vegada més reduïda i de curta edat. Finalment el Ball de Pastorets del Vendrell torna a no ballar-se a la vila del Vendrell i és durant l’estiu de 2005 quan es começa a parlar de recuperar-ho.

pastorets2

A partir de 2006 una quinzena de joves ens reunim en bars i es comença a gestar la recuperació del Ball de Pastorets del Vendrell.

La primera sortida que fa aquesta nova colla és durant la Festa Major del Vendrell de 2006.

Properament us explicaré quins elements incorporen aquest ball de la cultura popular del vendrell i com es va fer per triar el model actual.



Bestiari Festiu Europeu (1870-1970)

L’exposició Bestiari Festiu d’Europa (1870-1970) presenta un conjunt de 102 fotografies en blanc i negre pacientment recopil·lades pel fotògraf vilanoví Ramon Saumell al llarg dels darrers anys.

L’exposició es presenta com un meravellós viatge per les festes populars de diverses ciutats europees i ens permet descobrir dracs, cucaferes, àligues i cavallets així com també altres carcasses zoomòrfiques, com camells, cérvols o óssos. Les fotografies, moltes d’elles inèdites a casa nostra, ofereixen una visió panoràmica de la fauna fantàstica i de les bèsties totèmiques del Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Occitània, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Alemanya i Anglaterra, entre d’altres.

aliga-ath-belgica-1923

L’exposició ha estat inaugurada en el marc de les Festes de Santa Tecla de Tarragona el dia 14 de setembre de 2008 a la Casa de la Festa (Via Augusta 4) i és previst que durant l’any 2008-2009 sigui itinerant per diferents pobles i ciutats.

La podeu veure tota on-line a:

http://www.festes.org/bestiarieuropeu/index.html

la festa major a les escoles

Per cinquè any consecutiu, l’Ajuntament de Tarragona, dins el Projecte Educatiu de Ciutat de Tarragona amb col·laboració amb Cossetània Edicions i el Patrocini de Repsol YPF, ha editat el quadern Santa Tecla a les Escoles.

El llibre del 2008 està dedicat al Drac. Aquesta publicació com he dit és una guia didàctica per tal de treballar els elements del seguici festiu del ciutat de Tarragona en el projecte curricular de les escoles. El llibre s’estructura amb una introducció sobre història i simbologia de l’element estudiat. Una fitxa il·lustrada de l’element actual amb bones fotos i dibuixos són el preàmbul de les activitats a desenvolupar.

Seguidament es descriuen les propostes d’activitats per als diferents cicles educatius: educació infantil, primària i secundària.

L’ultima apartat del llibre és un seguit de fitxes didàctiques per a treballar a classe. Enguany destaca la incorporació de l’àrea de llengua amb la incorporació de l’anglès.

És d’admirar el treball que fan els autors Marta Badia i Gerard Elies perquè es puguin treballar els elements de cultura popular a les escoles. Per mi, que he començat a treballar això a la vila del Vendrell, és un gran referent.

Cal tenir en compte aquests treballs que es fan a les rodalies de la nostra contrada, estar oberts a les noves propostes com la que fa Tarragona.