Gralla i poesia

A priori la gralla, la poesia i l’erotisme són tres coses que rarament poden ser barrejades. Però la imaginació no té límits i menys de la mà de l’Heura Gaya, una grallera que s’acaba de llicenciar a l’ESMUC amb aquest magnífic treball.

Per a mi com a modest graller, em va emocionar perquè penso que és de les poques vegades que he vist que alguna cosa nova està passant, que hi ha gent que realment investiga amb els límits creatius de la gralla d’una manera original… bé que les imatges i el só parlin per si mateixos.

El Pessebre

S’acosten les festes de Nadal, unes festes importants dins el cicle de l’any. Unes festes plenes de cultura popular amb costums que conviuen amb la forta empenta del consum.

A casa, sempre hem fet el Pessebre. Quan erem petits amb figuretes de fang i molsa collida al bosc. Després vam substituir la molsa per plàstic i finalment durant uns anys, després d’algun trasllat de domicili, les figuretes es varen perdre i amb elles el Pessebre.

Enguany i per celebrar un enèssim trasllat, aprofitant l’estructura dels mobles modulars del menjador hem construit el nostre Pessebre. Davant la dificultat i perquè no dir mandra de comprar totes les figuretes, més el naixement, la molsa de plàstic… hem fet un pessebre en ombres xineses.

La construcció s’ha basat en:

3 fulloles DIN A3 en cartró ploma per a fer l’estructura. Enganxades entre elles amb cinta adhesiva blanca.

1 cartolina negra per a fer el marc frontal del pessebre.

1 full de paper vegetal on es projectaran les ombres del Pessebre

1 cartolina per retallar les siluetes de les figures

1 kit elèctric escolar (pila 4,5V, cable elèctric, interruptor, porta làmpares i bombeta)

 

Un cop tenim l’estructura és qüestió de retallar les figures dels personatges que volem que participin del nostre pessebre, distribuir-los en l’espai i en el pla focal. És a dir, com més a prop de la bombeta estigui, la ombra serà més gran i més difusa. Com més a prop del paper vegetal, més petita i més definida la seva ombra.

Podem jugar amb el paisatge, buscar punts de fuga i crear diferents ambients. Fins i tot amb un Pessebre gran, podriem jugar amb dos punts de llum, creant així dobles projeccions. Ara és qüestió d’imaginació!

 

La Festa Major a l’escola

Dimarts dia 6 d’octubre a les 17h al Centre de Recursos del Vendrell es va presentar el projecte La Festa Major a l’escola. Aquest projecte està creat entre la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament del Vendrell, el Pla Educatiu d’Entorn del Vendrell i L’Embarcada, l’Agrupació de Cultura Popular del Vendrell.

P1020937

Aquest projecte ha estat un any gestant-se fins que amb l’inici del curs 2009-2010 arribarà a les aules de primària dels centres del Vendrell.

Les maletes es divideixen en quatre: La maleta dels Castells, la Maleta dels Balls Populars, la Maleta del Foc i la Maleta de les Sardanes.

P1020938

Per entendre millor el funcionament, apartats i objectius d’aquest projecte podeu donar un cop d’ull a la presentació del mateix projecte:

http://docs.google.com/present/view?id=dgm478gs_10dr4nbvf6&autoStart=true&loop=true

Ara, és el moment de passar a l’acció i que les escoles i els alumnes acabin de configurar aquest engrescador projecte.

Som-hi tots!

Aquest diumenge dia 27 de Setembre, els Nens del Vendrell, hem intentat el primer castell de vuit. El quatre de vuit. Al blog de l’Alfons pinyes i castells hi trobareu la crònica del treball que la colla ha fet per intentar-lo. Pel facebook trobareu un video de l’intent d’aquest diumenge. Des de la pinya ho he viscut amb nervis, amb il·lusió, amb concentració i amb confiança. El castell ha demostrat que està molt a l’abast nostre, i que només més treball i més constància farà que el descarreguem.

Així doncs, som-hi tots!

Festa Major 2009 (les meves impressions) (1)

La Festa Major del Vendrell va començar el passat 24 de Juliol. Des de la creació de l’Agrupació de Cultura Popular L’Embarcada l’any 2006, aquest acte ha servit per preparar i allargar la Festa Major. L’acte enguany, encara ha anat creixent i va quedar configurat amb un concert de música tradicional a càrrec dels diferents grups que acompanyen els balls populars a la Pl. Pep Jai. És un acte que s’ha iniciat a cegues enguany, sense massa planificació però amb l’il·lusió de treballar-hi de cara a la propera Festa Major. Seria una bona idea treballar-hi, vestir-ho amb unes cadires, alguna pancarta, micròfon de presentació i sobretot aconseguir que l’any vinent surti al programa de la Festa. Un concert així podria emular una entrada de músics com la que trobem a poblacions veines.

Seguidament l’assaig general s’inicia amb la cercavila lliure (o capta) que fan els balls lliurement pels carrers que han pactat de forma interna i parant a cases i establiments a fer un refresc. Enguany, cal destacar la millor col·laboració de nous establiments. Aquest és un bon moment per veure els balls d’aprop, preguntar, provar, escoltar, fins i tot intentar ballar en algun dels balls. Caldrà però, millorar l’horari o la distribució de carrers pels grups per evitar una mort d’exit.

L’assaig general es clou amb una ballada a la Pl. Vella que enguany i per alguns dels grups es va allargar massa fent desajustar l’horari del mateix acte.

La diada de l’assaig general crec que és un dia que pot rebre nous impulsos i millores de cara a una crescuda mesurada, amb una funcionalitat i sentit. Pot ser un dia ideal per a presentar noves coreografies, músiques i novetats dels balls, pot servir per vendre el “merxandatge” de la Festa Major, retre homenatges i acabar de quadrar-ho amb el nomenament dels Portants d’Honor.

ALIM6322

El dia de Sta. Anna, arrenca amb les matinades a les 8h. Enguany i per fi, es van fer varis grups de grallers. Encara i amb més cohesió de grup es podrien crear més grups i repartir-nos més. Realment omplir TOTS els carrers del casc antic i simultàniament del so de les gralles i els timbals. També caldria recuperar les parades a cases per veure amb porró i menjar algún tall de coca.

Seguidament es fa la Ballada d’Honor a Sta. Anna, una ballada que posa la pell de gallina i és un bon moment d’identitat de poble. Les carretilles dels diables i xiuladores són potser encara un pèl nombroses. La cercavila funciona amb total normalitat, tranquilitat i sembla que els grups van tranquils i llueixen. L’incorporació del Ball de Cercolets i l’Agrupació Musical sembla que no endarrereix la cercavila. Aquest segon grup però crec que haurien de reduir el nombre de timbals per tal que els vents poguessin lluir més, així com els tocs de timbal quan fan cercavila incorporan patrons rítmics tradicionals (pas-doble, marxa…).

Seguidament, versos dels Diables i castells. Enguany estreno camisa i és la primera Festa Major sent membre dels Nens del Vendrell. I quina gran estrena, pilar de 4 caminant, torre de set descarregada (i treballada!), cince de set, quatre de set amb l’agulla i pilar de cinc. Eufòria, alegria i moltes abraçades entre els castellers. M’agrada!

3763665476_1afa7e032a

El dia següent, Sta. Anneta amb matinades incloses, és el moment de lluïment dels balls populars. S’estrena el Ball de Cercolets amb els seus versos i l’acompanyament del sac de gemecs de la Marta Coll i el flabiol i tamborí d’en Bero. Felicitats!

3762891211_22b453a1b3

Enguany la preparació de la Pl. Nova s’ha millorat distribuint millor les cadires al voltant de l’escenari, evitant l’aglomeració de balladors davant de Cal Mumbrú i posant balles per fer les entrades i sortides per la Pl. de les Garrofes.

Aquest acte és l’únic moment de veritable lluiment dels grups de cultura popular. A més és una ocasió única per veure els balls sencers amb parlaments, versos, actes sacramentals… Caldrà pensar doncs en mantenir aquest format en la diada.

Enguany cal destacar l’engalanament de les places i carrers amb les banderoles dels grups i balls que conformen la comissió de cercavila. Han estat molt ben rebudes per la vila, i sembla ser que caldrà reprendre l’iniciativa en properes edicions ampliant-ho amb la venda de les mateixes.

La Festa Major (2)

Enguany, també he agafat la calculadora i he fet números, veiem que se celebra:

232 anys de la proclamació de santa anna com a copatrona, 228 anys que s’anomena Festa Major, 132 anys de la celebració del centenari de la proclamació de santa anna celebrat amb tretze balls pels carrers, 96 anys de l’estrena d’una nova imatge de santa anna, 83 anys de la fundació dels Nens del Vendrell, 30 anys de la ultima recuperació del ball de diables, 4 any consecutiu del ball de pastorets i del ball de gitanes, 3 any consecutiu del ball de panderos, 79 aniversari dels gegants vells i 6è aniversari dels nous, 39 aniversari dels nans vells, 29 aniversari del drac, 23 aniversari del drac petit, 6è aniversari dels diablons, 9è any consecutiu del ball de malcasats, 25 aniversari del caramot, 276 anys de la primera notícia del ball de bastons del vendrell, 163 anys de la primera notícia del ball de pastorets, 159 anys de la primera notícia del ball de gitanes, 239 anys de la primera referència del ball de valencians del vendrell. 2 ballada del Ball de la Patatuf, del 4 de març i del recuperat Ball de Valencians.

Enguany però tornarem a posar el crono a zero per celebrar l’estrena del Ball de Cercolets del Vendrell.

Ser la pinya

El passat 7 de Juny a la Pl. Vella vaig tenir l’oportunitat, l’honor i la satisfacció d’estrenar la meva primera camisa castellera. La camisa vermella del Nens del Vendrell, colla que fa anys que he acompanyat tocant la gralla arreu. El passat dia 7 va ser el 83è aniversari de la colla i vam actuar a la Plaça Vella del Vendrell després de la magnífica actuació del Ball de Valencians del Vendrell.

Podeu veure la crònica de l’actuació al blog de l’Alfons, pinyes i castells.

Aquest diumenge passat dia 14 de Juny, vam tornar a suar la camisa a l’Arboç. Va ser en aquest moment i aprofitant la bona actuació de la colla, quan vaig començar a sentir realment què és Ser la pinya. Molts cops he vist fer castells, alguns fins i tot m’he arrambat a la pinya, però com tot, cada col·lectiu té el seu funcionament i el seu fer singular. Una colla castellera és un cúmul de gent que treballa al mateix moment i pel mateix objectiu. No hi ha ningú sobrer. Quan et poses la camisa i t’estrenys entre la gent la teva força i la teva feina té molta més direcció. Per un o altre motiu la identitat i el col·lectiu passen a donar valor als actes. És en aquest moment que és important ser la pinya. Ser la pinya més enllà de fer-la.

Ser la pinya és ser un i ser tots. Ser la pinya vol dir afirmar-se com a persona, com a ésser. Ser la pinya vol dir estimar i compartit, tenir les teves arrels…

Però la pinya no només és la dels Nens del Vendrell, va més enllà de les colles castelleres. La pinya vol dir estar implicat amb el teu entorn. Com dirien els Active Minds, I’m not a tourist I live here!

Des d’aquí animo la gent a fer pinya per descobrir que és Ser la pinya.

_IGP7553-2-crFoto de Rocío González

El pi de maig

El passat 31 de maig al vespre al Pla de Manlleu es va celebrar la festa del pi de maig.

Aquesta festa, recollida i destacada a la web de FESTES.ORG, és una tradició arrelada al poble i que generació rere generació han seguit fent els joves del poble.

Després de la notable pujada amb cotxe que cal fer des del Vendrell fins al Pla de Manlleu, on vam trobar pluja, boira, porcs senglars i una guineu, vam arribar al cafè del poble. El cafè és d’aquells llocs emblemàtics que trobem a molts poblets. És el teatre, el cafè per jugar  a la botifarra, el lloc on es feien les obres de teatre de l’escola i que per l’ocasió va servir de local per a fer el sopar de pa amb tomàquet i embotits, “regats” amb el vi del Pla +500.

p1020371

Seguidament i un cop s’ha fet el cafè, els diables que són els encarregats de l’organització de l’acte animen a qui hi vulgui participar a sortir a buscar el pi. Uns quants amb el cotxe, altres a peu i molts que tornen ja cap a casa, desfilen pels carrers fins a sortir del poble. Els pins ja estan mirats i ara cal triar-ne un.

p1020386

Els encarregats de fer la feina, amb el mono de treball i la motoserra amb un tres i no res el fan caure i ajudats amb bagues i la politja accionada pel motor d’un land rover el treuen del bosc (a prop del cementiri) i l’arrosseguen fins al camp triat per a ser plantat el pi.

p1020423

En un lateral de la carretera que dona entrada al poble una màquina, “la pitufa”, ja hi ha preparat un bon sot, i al costat quatre pedres de grans dimensions esperen per ser la falca que aguantarà el pi. Primer però, cal pelar-lo tot amb ajuda de destrals, aixes i destralons. Sembla impossible però amb poca estona està fet. Enguany, és un moment impressionant, on una insistent pluja de mitja hora hi afegeix heroicitat. Em sembla que estic en un documental!

p1020438

Quan ja està pelat i ple de resina, al capdemunt s’hi ha deixat encara les branques que fan la copa. Entrelligades amb les ultimes branques s’hi lliga una senyera i enguany també una bandera blaugrana.

Ara cal lligar-lo i aixecar-lo perquè durant un bon temps ens recordi el pas del temps, la vinguda del bon temps i la identitat del poble.

p1020478

Amb l’ajuda de les bagues, les cordes i la força de moltes mans i braços el pi ja està encalçat. Només caldrà falcar-lo i enterrar-li sorra al costat perquè s’aguanti sol. Han passat un parell d’hores i aquest pi d’una vintena de metres ja governa l’entrada del poble. Les cordes que queden lligades al pi, i les branques de la copa superior, em recorden moltíssim al nostre ball de les gitanes. Més d’un antropòleg i entès ha apuntat aquest com l’orígen de l’entremés que ens arriba avui en dia, quan hi sóc davant ho podria ben afirmar. Només caldria ara una bona música de sac de gemecs, violí, un flabiol o alguna gralla improvisada que ens fes ballar al voltat del pi.

p1020487