A priori la gralla, la poesia i l’erotisme són tres coses que rarament poden ser barrejades. Però la imaginació no té límits i menys de la mà de l’Heura Gaya, una grallera que s’acaba de llicenciar a l’ESMUC amb aquest magnífic treball.
Per a mi com a modest graller, em va emocionar perquè penso que és de les poques vegades que he vist que alguna cosa nova està passant, que hi ha gent que realment investiga amb els límits creatius de la gralla d’una manera original… bé que les imatges i el só parlin per si mateixos.
aboi 