Valoració de La Fira 2008

Tot seguit us faré una valoració personal de l’edició d’enguany de La Fira.

Cal dir que la Fira es confirma com una festa que s’ha quedat petita, desactualitzada per una vila que ha crescut molt i que actualment té un cor jove que batega amb força.

El divendres va arrencar amb les tradicionals matinades i el vam tancar amb assaigs i sopars, vam poder ser al Club d’Esports amb l’alegria de poder disfrutar d’un grup amb molts components locals. El retrobament constant amb la gent de la colla, coneguts i per coneixer… Felicitats al Caramot pels actes d’aniversari que comencen amb l’organització de la barra!

Dissabte més matinades i l’acte del dia el 3r concert de música per a gralles a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Enguany hi van participar 3 grups, les Gralles del Baix Penedès, els Tocats de Canya i com a grup convidat Clau de Mar de Vilanova i la Geltrú.

El concert des de l’any passat serveix per fer divulgació de la feina d’investigació, recuperació i restauració sobre els grallers antics i els seus instruments. Els timbals del Ton Francàs (els de la foto), la gralla del Trip i les fotografies que van ser sorpresa i admiració per més d’un. Tot això es va rubricar amb la magnífica aparició d’un gramofon que ens va servir per poder escoltar les gravacions originals dels Romeas.

La valoració del concert és magnífica en tant que ha despertat la conciència col·lectiva de la importància del fet graller al Vendrell. Ha reactivat a les Gralles del Baix Penedès amb nova força que sembla que comença a donar els seus fruits. El grup convidat ens va oferir un programa molt ambiciós amb una molt correcta execució tècnica però al meu gust li va faltar un pèl més de temperança i calma.

Diumenge és considerat com el dia de festa, doncs no coincideix amb Santa Teresa. El dia arrenca amb les matinades, unes matinades que pel què fa al grup de Les Gralles del Baix Penedès han de millorar en organització i itinerari. Cada vegada som més grallers i timbalers i no abastem un ambit més gran per falta d’aquesta organització.

Després d’un esmorzar impecable al local de L’Embarcada arrenca el cercavila. Per la Fira el concepte de cercavila canvia moltíssim. Es trenca més sovint, es fa més estàtic… El clima avui no acompanya i la gent es reserva per veure les actuacions a plaça. Tots els grups han anat oferint els seus balls amb la diversitat musical, coloristica i coreogràfica pertinent. Com a Pastoret, vam poder oferir durant la cercavila la nostra aportació coreogràfica: “el molinillo”.

La resta de balls pel què he pogut anar seguint cal destacar el millor gaudi i relaxament dels balls infantils, el poder i demostració de la perpetuació del ball de bastons del Vendrell que durant el 2009 celebrarà 30 anys de la seva ultima recuperació i que amb l’esforç de molts que el van anar ballant en època de decadència constant, ens l’han traspassat amb molta salut. Realment són un dels motors de la festa, cal recoeneixer-ho. El ball de valencians que disminuit per les baixes per malaltia i absències ocasionals, segueix fent-nos vibrar amb les seves construccions i estrelles florejades. El ball de les gitanes que finalment han ofert el ball sencer a plaça amb parlament del capità i algún vers improvisat al moment. Cal dir que l’aportació dels gralls i l’incorporació d’un timbal ha millorat molt el seu acompanyament musical.

Seguidament es fan els tradicionals versos del Ball de Diables i la diada es tanca amb l’actuació castellera. Els Nens amb una actuació que potser s’ha valorat de conservadora, descarreguen amb solidesa la torre de set, el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla. Jo destacaria el bon rotllo de la colla. El fet que a petits passos estan tornant-se a guanyar l’estima de molta gent del Vendrell. Fer la torre de set no és gens fàcil i menys que no faci llenya. Tenir ben assajat el carro gros i l’espadat de sis diu molt a favor d’una colla que si segueix així de segur que recuperarà les seves passes. Cada cop penso més en els castells com a manifestació col·lectiva, esforç vertical, implicació social que no pas amb una competició o esport al servei de rascar núvols.

La Fira doncs, ha de millorar. Resumint-ho, s’ha d’actualitzar. Ha de saber catalitzar l’energia del Vendrell, donar-li un impuls, posar llum a la vila. Per l’any que ve s’intentarà aprofitant la Comissió de Cercavila donar-li una altre enfoc, esperarem pacients i seguirem com no, treballant.

Fem un visca per Catalunya i un altre pel nostre Vendrell!!!