Actualment els aficionats al cinema trobem en algunes sèries televisives l’extensió i complement del nostre desitg de consum d’imatge. És tanta la repercussió d’aquest fenòmen televisiu que les revistes especialitzades en cinem també en fan ressó. Cal dir que actualment ens és molt més fàcil consumir aquestes històries fragmentades gràcies al format DVD i les xarxes d’intercanvi P2P. Un bon exemple de com posar-se al dia.
De sèries televisives però n’hi ha força de mítiques. Tothom té la seva en el seu sarró particular. Actualment i gràcies a un gran regal nadalenc he descobert una sèrie que ha deixat petja. Berlin Alexanderplatz del gran mestre Rainer Werner Fassbinder ( Bad Wörishofen 1945 – Munich 1982). Aquest director conegut per pel·lícules com Querelle, Lola, Un any amb tretze llunes; va realitzar el 1980 aquesta sèrie televisiva coproduida per la televisió alemanya i la RAI italiana.
La sèrie té una durada de 910minuts que es divideixen en 13 capítols de 55 minuts aproximadament i un epíleg. Està basada en la novela homònima d’Alfred Döblin i ens descriu el Berlin de l’època d’entreguerres. Una època fosca on la picaresca i els buscavides estan a l’ordre del dia.
La copia restaurada i digitalitzada comercialitzada al país per l’editorial Cameo, és una joia i una obra de referència. La repetició de planos, els leitmotiv, l’utilització de les il·luminacions interiors, els miralls, els plans seqüència i l’ambientació històrica i musical fan d’aquesta sèrie una de les meves series preferides. I amb aquesta sèrie no podem fer més que constatar la genialitat del gran mestre Bavarès.
aboi 
Jo per las sèries sóc molt carca. Ventdelplà i poca cosa més. Tot això és massa evolucionat per mi.